Ahir diumenge la nit, les CUP van obtenir uns magnífics resultats a tots els municipis on es van presentar. Ja es preveia que podrien pujar, ho dic en el llibre acabat de redactar al març, i en aquest article publicat incialment a Tribuna, però els resultats han estat clarament per la banda alta de les previsions.
Perquè aquest èxit?
- La majoria de les CUP que han crescut tenien ja una trajectòria i no eren candidatures bolet. En alguns casos el 2003 ja havien apuntat molt bones maneres (Manresa, Mataró) tot i que no haguessin obtingut representació.
- Les CUP s’han presentat només en municipis on hi tenien arrelament consolidat, a l’inrevés d’altres noves candidatures independentistes que havien de buscar candidats per internet. Així, els municipis mitjans de la segona àrea metropolitana de Barcelona són poblacions que tenen les característiques per l’èxit de les CUP: municipis d’un tamany prou gran com per tenir vida associativa plural i potent i a la vegada prou petites perquè els ciutadans es sentin reconeguts en les xarxes associatives i comunitàries. En aquests municipis, hi ha una llarga tradició de Casals independentistes i a més, amb l’excepció potser de Mataró, tenen un nivell d’ús del català força elevat.
- La CUP s’ha beneficiat de la fatiga electoral dels grans partits. En unes eleccions amb alta abstenció i sensació de descrèdit de la classe política, la CUP s’ha presentat com una “cosa diferent” i com la renovació fet que ha atret a un públic jove que veia que les CUP no eren els partits tradicionals. Cal dir que ERC i ICV, els dos partits parlamentaris ideològicament propers són els que més han patit l’abstenció al conjunt de Catalunya.
- També s’ha beneficiat de la tendència a la baixa general d’ERC i del malestar dels sectors més patriòtic d’aquest partit per una suposada submissió d’ERC en el govern de la Generalitat. Cal dir que en alguns municipis la CUP ha fet un espectacular “sorpasso” a ERC (Berga, Vilafranca...) o ha arribat a apropar-s’hi molt (Vilanova i la Geltrú, Vic). La CUP ho ha tingut més fàcil on ERC presentava candidatures tocades per problemes interns o on els havia anat malament la legislatura. En altres municipis, l’ascens de la CUP no ha suposat una debacle dels republicans.
Davant d’aquest panorama, ERC té un problema, però no sabem si petit o gran. S’ha de preocupar de recuperar els 10.000 votants que han anat a la CUP?, o preferentment s’ha de preocupar pels 75.000 vots anats directament a l’abstenció, a CiU i al vot blanc?
I què farà ara la CUP a nivell nacional? Hi haurà sectors de l’independentisme revolucionari (EI) que voldran aprofitar els resultats per fer de la CUP la marca electoral d’una futura candidatura a la Generalitat. Serà possible fer-ho tenint en compte la precària articulació orgànica d’aquest sector polític i la tendència habitual a la disgregació? Altres sectors insistiran que les CUP són un projecte “només” municipal, i argumentaran que és per aquest motiu que té èxit i que “aventures” com la participació a les Europees de 2004, en farien perdre l’essència.
3 comentaris:
"Només" 18.000 vots? Cal tenir en compte que no són 18.000 vots sobre el total del cens sinó només sobre la població amb dret a vot dels municipis on es presentaven CUP (diria que 51). Quans vots poden esgarrapar les CUP a tot el territori? Quantes candidatures municipals podran fer d'aquí a 4 anys tenint l'experiència d'haver aconseguit més de 20 regidors?
cositas: tens raó que molta gent hauria votat la CUP en llocs on no hi era i que a Bcn hauria sumat alguns milers de vots més. Però crec que en unes eleccions al Parlament, en no conèixer els candidats, ni de lluny aconseguirien aquests percentatges tant alts en aquests municipis. En tot cas, en unes properes municipals poden créixer si presenten més llistes.
Crec que les CUP faran bé si reforcen els seus dos potencials, és a dir, allò que les singulariza de les altres propostes polítiques: la democràcia participativa i el municpalisme. Això és el que les fa atractives i, sobretot, útils alhora de construir el país des de la base, fent xarxa amb el teixit social.
Si, en canvi, es deixen enlluernar pels resultats i volen presentar-se a eleccions supramunicipals, passar an ser "un partit més" i perdran la singularitat i, amb ella, la força i la capacitat d'incidència política que de mica en mica van guanyant.
Si tenen la lucidesa de veure que el seu paper és molt important per renovar la política des de baix, d'aquí uns anys podrem començar a construir la independència des dels municipis. Si, en canvi, cauen en la temptació de voler ser una opció més (és a dir, com les altres) es diluïran com un terròs de sucre en el model partitocràtic imperant.
És la meva opinió de votant.
Publica un comentari a l'entrada