Dijous 13-D a Girona

De la CUP a CiU

Aquest dissabte una gran manifestació sobiranista, per reclamar el traspàs de les infraestructures, ocuparà el centre de Barcelona. Per primera vegada des de l'independentisme revolucionari fins a Unió Democràtica (passant per ERC i per ICV-Euia) aniran plegats en una convocatòria.

L'any 2006 l'independentisme revolucionari va ser la seva pròpia manifestació l'11 de febrer, una setmana abans de la multitudinària manifestació del 18-f. En aquesta ocasió la CUP ha convocat formalment la manifestació, però no així Endavant, la CAJEI i Maulets que no creuen en "traspassos autonòmics". En tot cas, a cada dia que passa es parla més de la manifestació i caldrà veure si es podrà aproximar a la xifra d'ara fa dos anys.

El cafè dels divendres

Aquest divendres esteu tots convidats a la Fundació Pere Ardiaca on farem cafè al voltant de l'Esquerra Independentista avui. Tot i ser a la seu del Partit dels Comunistes de Catalunya, em presentarà el diputat d'ERC i fins fa poc portaveu de les JERC Pere Aragonès.

Dia: divendres 23 de novembre
Lloc: Av. Portal de l'Àngel 42 (Barcelona)
Hora: de 19 a 21

Entrevista a Lluita

Lluita és la revista que edita el PSAN i que des de 1969 s'edita de manera ininterrompuda mensualment o bé bimensualment. Lluita és un bon aparador d'una part de l'esquerra independentista actual i és en si mateix un gran document històric ja que s'hi pot seguir la història de l'independentisme contemporani. Aprofitant la presentació del llibre a València, els companys de Lluita van aprofitar per fer aquesta entrevista que surt en el número 257 i que porta per títol Nacionalisme i independentisme acabaran sent el mateix.

El debat sobre la direcció estratègica

Actualment l'independentisme revolucionari (EI) passa per un moment dolç. Capacitat de convocatòria prou important (Manifestacions de Lleida per 12-0 i de Girona recentment) i sobretot els resultats de la CUP del passat mes de maig. Com a mostra del debat que existeix en el si del moviment sobre la necessitat d'una direcció estratègica us recomano aquest escrit que l'historiador Juli Cuéllar, membre de la CUP de Mataró, fa al seu bloc.

Mitja feina feta?

Primera presentació en una llibreria i segona al Maresme. Em presenten el llibre l'Oriol Cisteró i en Joan Jubany que fa un breu repàs a la història de l'independentisme a Mataró que coneix tant bé i que ara passa un moment dolç amb els resultats de la CUP i l'entrada a l'Ajuntament. La llibreria Robafaves és una cooperativa emblemàtica, un dels puntals referents dins de la xarxa de llibreries dels caps de comarca. Amb el públic assistent parlem de les divisions històriques de l'independentisme, de la relació de l'EI amb ERC i sobretot del paper que hauria de fer l'independentisme revolucionari davant d'una hipotètica independència d'una part de la nació el 2014. Una Catalunya (quatre provincies) independent amb una democràcia liberal dins de la UE, seria una traició per als qui defensen uns Països Catalans socialistes... o ja mitja feina feta?

Igualada

Presentació a Igualada on una cinquantena de joves omplen l'Envelat, el nou bar que vol seguir l'estela del Jimmy Jazz. Ens situem en els actes del Correllengua-Anoia i presenta el periodista Bernat Ferrer. Debatem amb el públic sobre el pes de l'independentisme en poblacions com Igualada i les diferències entre l'independentisme de Barcelona i el de les comarques no metropolitanes. Un dels temes que surten és com sovint un mateix acte fent exactament el mateix pot ser referent en un població de 10 o 20 mil habitants i passar desapercebut en una gran ciutat com Barcelona.

Dues setmanes a l'agenda

Ja són més de dues setmanes que l'independentisme revolucionari, que lamentava ser silenciat aquest 11 de setembre, s'ha situat al bell mig de l'agenda política catalana i fins i tot de l' espanyola. L'episodi de la crema de fotografies reials a Girona s'ha anat allargant i no es preveu que decaigui com a mínim fins al 12 d'octubre. Entretant, i degut a les accions de la fiscalia, l'EI s'ha sentit forta per intensificar la clàssica acció-repressió-reacció amb un gran èxit mediàtic per la seva part. A més imputats, més cremes públiques i així anar alimentant l'espiral. Avui mateix vàries universitats han estat escenari d'actes concorreguts organitzats pel SEPC.

Aquesta estratègia només té èxit quan una part important de la societat veu desproporcionada les actuacions (repressió, segons el llenguatge militant) contra els que han comès les accions en qüestió. En altres ocasions les accions policials o judicials contra l'independentisme radical no despertaven habitualment la comprensió de sectors representatius de la societat. Però ara han estat moltes les veus públiques que tot i criticar la crema de símbols han reivindicat per davant de tot el dret de la llibertat d'expressió. Acabarà aquest espiral? Probablement el fiscal s'haurà de debatre entre ser coherent amb la seva actuació i seguir demanant compareixences o bé aturar-les per no provocar més actes de solidaritat amb els imputats.

Presentació a València

Presentació del llibre dijous 27 de setembre a l'edifici octubre de València amb un interessant debat amb els nombrosos assistents. Vegeu la crònica dels amics d'Acció Cultural del País Valencià que organitzaren l'acte.

Mira si hem corregut terres...

Setembre de presentacions. La majoria organitzades per associacions locals que tenen ja un cert bagatge d'organització de debats, xerrades sobre el fet nacional català. Existeix un sotabosc immens d'entitats que fan el xup-xup arreu del país. Grups de gent jove, grups de gent més madura, bars i restaurants del rotllo, casals que viuen el sobiranisme de forma transversal.

En general presentacions amb una trentena de persones, on hem acabat debatent tant del passat, present i futur de l'esquerra independentista com dels debats actuals de les plataformes sobiranistes. Al Calisay d'Arenys, amb la gent d'Estelada 2014 a Olot, al Terra d0lça de Sant Cugat... i aquesta setmana Igualada i València on retrobarem a l'edifici Octubre l'Alvar Thomàs, antic company d'estudis de la UAB, en Toni Gisbert aquí vaig presentar el llibre Quan el mal ve d'Espanya a l'Òmnium i en Xavi Sarrià, vocalista d'Obrint Pas.

Flaixos de la diada 2007

Amb alguns dies de retard, fem un breu comentari d'alguns actes de la Diada relacionats amb l'esquerra independentista.

Augmenten les celebracions cíviques arreu del país a la vígilia. Girona s'ha sumat a la marxa de torxes amb gran èxit.

Dura esbroncada a les JERC al fossar; tot i que no s'arribà a les mans com el 2005, molta gent lamentà els fets per la mala imatge que dóna al conjunt de l'independentisme.

Míting concorregut i emotiu en homenatge a Xirinacs al Passeig del Born on Joel Joan aconseguí les ovacions més grans.

Manifestació unitària de l'EI a la tarda. Convocaven Endavant, CAJEI i Maulets el qual donà una imatge d'unitat del sector a diferència d'altres anys. Segons la guàrdia urbana foren 3.500 i segons ells 5.000. Asseguren portar més manifestants que la manifestació d'ERC i JERC que els seguia i critiquen en diversos articles que els mitjans de comunicació els obviessin.

Multitudinària Festa de la Llibertat, amb la fira d'entitats i el concert d'Obrint Pas a vessar.

Curiosament mentre la majoria de diaris parlaven de les medalles d'or de la Generalitat als expresidents i de l'acte al Parc de la Ciutadella el gratuït Què! portava a primera pàgina: La diada más masiva, amb una foto de l'actuació dels bastoners a l'acte de l'independentisme revolucionari al Fossar a la tarda, en finalitzar la manifestació.

Passat la diada, l'independentisme revolucionari si que surt a la primera plana de tots els mitjans de comunicació arran dels fet de Girona i la crema de fotografies reials.

"Si l'esquerra independentista hagués dut una pancarta signada només per la CUP, hauria sortit més al diari"

Podeu veure aquí l'entrevista sencera que m'ha fet el periodista Bernat Ferrer a Tribuna catalana sobre l'estat actual de l'esquerra indepedentista arran de la celebració de la Diada.
Alguns fragments que en Bernat destaca:

per separat, Maulets, Endavant i CAJEI són desconeguts. La CUP, la gent sí que sap què és

pensen en una organització nova per a l'Estat català, que no és l'autonomia portada al límit

amb una nova llei electoral, a la circumscripció de les Comarques Centrals (les CUP) es podrien colar al Parlament

Podeu veure una galeria d'imatges de la Diada 2007 que el mateix Bernat Ferrer ha fet per Tribuna.

Ens veiem a la Diada!

Si ja us heu llegit el llibre i el voleu comentar personalment o bé si encara no el teniu i el voleu comprar, em trobareu durant tot el matí al Fossar de les Moreres, a la parada d'Òmnium. També podeu llegir l'article que vaig fer Tribuna sobre si la Diada va de baixa.

Cartells de la diada (V) Manifestació de l'EI

Resum actes 11 setembre 2007 Barcelona

El dia 10 a la nit hi haurà els primers actes al Fossar de les Moreres, on la JNC es manifestarà a sota el lema Som la Joventut Nacionalista de Catalunya.

Al matí de l'onze, hi haurà les ofrenes a Rafael Casanova i al Fossar de les Moreres. A Casanova l'animació hi és a primera hora del matí i a partir de les 12 va de baixa quan ja han passat tots els partits i institucions. En canvi al Fossar des de les 0nze fins a quarts de tres hi ha molta gent i sobretot molta presència de l'esquerra independentista. Al costat mateix del Fossar, al Passeig del Born, s'hi fara a les 12.00 l'homenatge a Xirinacs organitzat per la Comissió independentista 11 de setembre. A la una, del Fossar en sortirà una manifestació per la llibertat de presos i preses polítiques catalans organitzada per Rescat.

L'acte de la Generalitat serà a les 12.00 al Parc de la Ciutadella. Durant tot el dia, destaca la concorreguda Fira d'entitats a l'Arc de Triomf. Al migdia hi haurà els dinars populars on destaquen els d'ERC i el d'Òmnium.

Manifestació a les 17.00 a la plaça Urquinaona. Si tot va com altres anys, començaran la manifestació el gruix de l'independentisme revolucionari (EI). Enguany convoquen conjuntament els col·lectius que més gent apleguen: CAJEI, Endavant i Maulets amb el lema Des de tots els fronts, els Països Catalans cap a la Independència i el Socialisme Poden reunir varis milers de persones, sobretot joves, que acabaran al Fossar on faran un míting. Darrera d'aquesta manifestació porten pancarta pròpia altres grups que agrupen com a màxim un centenar de manifestants, com el PSAN o el llibertari bloc negre.

L'altre gran bloc de la manifestació és el d'ERC, seguit de les JERC. Amenitzen l'espera de l'inici de la manifestació amb un míting dalt d'un camió, ja que els primers grups s'esperen una bona estona a començar per poder agrupar el màxim de gent. Els republicans caminen menys i s'aturen al monument a Casanova on tornen a fer un altre míting. Aquest any les JERC convoquen amb el lema : L'alternativa: Independència! i ERC, construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna.

La Diada clourà amb la Festa de la Llibertat a l'Arc de Triomf, a pocs metres d'on acaben les dues manifestacions. La Festa, que organitza Òmnium i que convoca la Comissió 11 de setembre en els darrers anys ha estat, amb diferència, l'acte de la Diada més concorregut.

I, finalmet, en aquesta pàgina hi trobareu tots els actes detallats arreu del territori. Animació assegurada.

Cartells de la Diada (IV) Maulets

La catosfera ataca de nou !

Expliquem a l'Esquerra la gran importància d'internet en general i de la catosfera en particular com a noves eines de l'independentisme català. Aquest setembre s'acaba d'encetar una campanya per difondre massivament el vídeo de l'Eric. Sembla que la idea ve d'Arenys, on dimecres presentem el llibre.

Cartells de la diada (III) Les JERC

Els cartells de la diada (II) MDT

Els cartells de la diada (I) El PSAN

Les presentacions d'aquest setembre

Durant aquest mes de setembre presentarem L'esquerra independentista avui als següents municipis. Ens hi veiem!

(5) Arenys de Mar, a les 19.30 al C. C. Calisay. En el marc de les jornades Arenys per un Estat Propi organitzades per arenys.org amb la presència de David Caldeira i Maiol Sanauja, representants diferents sectors de l'independentisme.

(15) Olot, a les 19.30 a la sala d'actes de l'Hospici, organitzat per Estelada 2014.

(18) Sant Cugat del Vallès, a partir de les 20.00 a l'espai gastronòmic i cultural Terra Dolça

(26) Igualada, a les 20.00 al bar l'Envelat, en el marc del Correllengua-Anoia.

(27) València, al Centre Octubre amb la presència de Toni Gisbert (coordinador ACPV), Alvar Thomàs (llicenciat en Ciències Polítiques) i Xavier Sarrià (Obrint Pas)

L'agost de Xirinachs

Tornem de vacances commoguts per la mort de Xirinachs. Les imatges que vam veure al Fossar de les Moreres i a Santa Maria del Mar eren extranyes. La comunió entre cristianisme i independentisme revolucionari, com a mínim, molt poc habitual. Les declaracions dels polítics prou il·lustratives: des de qui, de manera expressament esbiaixada, només recordava el Xirinachs de l'antifranquisme, fins a un Jordi Pujol que admeté que el profeta Xirinachs havia "fustigat"durant anys tota la classe política.

Xirinachs no és el protagonista de l'Esquerra però com a referent dels veritables protagonistes surt citat, com a mínim, en quatre capítols diferents. Com a antic dirigent i representant dels "vells independentistes", com a detingut recent que genera mostres de solidaritat (octubre de 2005), com la única cara coneguda de la manifestació de la CUA (11/02/2006) i també com el principal impulsor de la via assembleària cap a la independència dels Països Catalans.

Ens veiem al setembre: bones lectures!

Aquest bloc romandrà tancat durant tot l'agost però tornarà fort al setembre amb una bona crònica (prèvia i posterior) de la Diada Nacional a Barcelona i la presència de l'esquerra independentista.

Durant l'agost apareixerà a El Temps una nova entrevista sobre el llibre i també diverses associacions properes m'han entrevistat: Lluïsos de Gràcia i l'ACP.

També avanço noves presentacions per després de l'estiu: a Olot (15 de setembre), València (27 de setembre) i Mataró (18 d'octubre).

Entretant, intentarem acabar tots els llibres que des de Sant Jordi ens hem anat reservant per l'estiu. Com podeu comprovar a la foto que m'ha cedit en Guillem, no serà que aquest any no tinguem una bona collita d'assaig en clau nacional!

Bon estiu a tothom!

Ja ha sortit la segona edició!

El fet és que l'Esquerra Independentista es va venent prou bé i com que ja no en queden al magatzem, Columna acaba d'enllestir una segona reimpressió perquè totes les llibreries puguin demanar-lo.

Joves i alegres, però... combatius?

La darrera presentació fins al setembre, la fem a l'Acampada Jove que les JERC organitzen a Sant Celoni. Tot i el "soroll" de la carpa veïna, una cinquantena de joves van escoltar atents la presentació. Tal com s'explica al llibre, l'Acampada és un veritable fenomen de l'independentisme juvenil. És la punta de llança d'un espai festiu i lúdic on l'independentisme ha descobert un filó per apropar-se als simpatitzants i on també destaquen el Rebrot i altres festivals arreu dels Països Catalans. Però... a part d'un espai de concerts multitudinaris i d'un aparador dels dos o tres estils adolescents i juvenils que flirtegen amb la radicalitat política..., és l'Acampada un espai realment polític? El que sí que és segur és que fa 15 i 20 anys l'independentisme polític no tenia aquests espais lúdics on treure muscle. Avui, cap altre espai polític català té la capacitat de convocatòria regular que té l'independentisme.

Ja que parlem de joves, aprofito per recomanar-vos la lectura de l'estudi Participació, política i joves que la Secretaria General de Joventut de la Generalitat va presentar fa pocs dies. En aquest exhaustiu treball hi surten reflectits algunes línies apuntades al llibre. Per una banda, la presència ferma de l'independentisme (joves que se senten només catalans) dins de la minoria de joves més polititzats i, per l'altra, l'existència d'un important grup de joves "lúdico-reivindicatius".

El què s'escriu i des d'on s'escriu

D'ençà la publicació del llibre, m'han fet força entrevistes (vegeu menú lateral) però encara poques crítiques. En va sortit una al Quadern d'El País feta per en Ricard Vilaregut, no disponible digitalment, que també analitzava el llibre d'Alfons López Tena, Catalunya sota Espanya. Portava per títol La fi d'un tabú i es parlava de l'increment de l'independentisme i es felicitava per l'aparició d'un llibre que donava a conèixer una part per molts desconeguda de la realitat catalana. També acaba de sortir una critica d'Anna Buscallada publicada a llibertat.cat amb el títol de l'Esquerra independentista amb reticències. Tot i valorar l'actualització que suposa, es lamenta que no s'hagi fet des de l'òptica de l'Esquerra Independentista i que no es tinguin en compte alguns temes importants. Podeu consultar aquí la crítica, així com participar en aquest fòrum que el mateix equip de redacció de llibertat.cat ha obert al racó català.

Tots els colors de l'independentisme a Manresa

Una cinquantena d'assistents a la presentació a Manresa (3/7/07), organitzada per la Fundació Independència i Progrés, Òmnium Cultural del Bages i el ViaFora!. La presentació ha anat a càrrec d'en Marcel Mateu, professor de Dret Constitucional de l'UAB, que ha remarcat el futur de l'independentisme en clau generacional. L'acte s'ha fet al flamant i espaiós local del Via Fora! (no us el perdeu!) i ha comptat amb una fila zero que reunia una representativa mostra del dinàmic món independentista manresà. En Marcel els ha suggerit que responguessin sobre si l'independentisme havia de ser d'esquerres, sobre si l'independentisme estava en creixement i sobre si aquest era un moviment essencialment juvenil. Van parlar:

• Adam Majó (CUP)
• Cristina Grasset (Maulets)
• Carles Badia (Casal Popular La Fadulla)
• Josep Vinyas (ERC)
• Alexis Serra (CDC)
• Pep Sala (Fundació Independència i Progrés)

A més, van excusar la seva assistència per motius d'agenda, l'Assemblea de Joves de Manresa CAJEI, el Col·lectiu Desvalls i les JERC. En les intervencions es va evidenciar la línia rupturista de les tres primeres entitats que emfasitzaven el caràcter transformador social i d'autorganització de l'independentisme, mentre que els altres tres representants van insistir en necessària col·laboració entre totes les branques del sobiranisme. En acabar l'acte vem fer un sopar amb alguns dels assistents, entre els qui havia el prolífic blocaire Moisès Rial que ha fet aquest escrit.

presentació i debat a Can Alcover

Visita llampec a Palma. Entrevista a Diari de Balears on em pregunten què en penso de la presència d'ERC a Balears i presentació al magnífic edifici de Can Alcover, encara per estrenar, amb els amics de l'Obra Cultural Balear. En el debat posterior es plantegen diversos temes...

• L'independentisme creix, però..., i el conjunt del nacionalisme? perquè encara que tot el nacionalisme es sobiranitzi..., fa falta créixer més en conjunt.
• Fins a quin punt la gent de les CUP anirà a petar tard o d'hora a ERC?
• No creus que l'independentisme rupturista ha millorat molt? de fet fa uns anys els diferents grups revolucionaris s'esbatussaven entre ells i ara no paren de fer campanyes conjuntes?

i vosaltres, què en penseu?

El País Valencià més enllà dels tòpics

Edicions Columna ha publicat al mateix temps que L'esquerra independentista avui, el llibre de Toni Gisbert Quan el mal ve d'Espanya. En Toni és un activista polític i cultural de llarg recorregut que ha viscut en primera línia, des d'Acció Cultural del País Valencià la realitat del nacionalisme al País Valencià.

El llibre ens parla de la realitat del País Valencià més enllà dels tòpics i ens fa un anàlisi històric, econòmic, cultural i geogràfic del que dóna tot el País. En Toni acaba recordant que després dels 300 anys d'Almansa i tot i la imatge contradictòria del país, el futur encara és obert. És clar que tot i els recents resultats electorals, del sud encara ens poden arribar moltes sorpreses !

El proper 13 de setembre presentarem Quan el mal a l'Òmnium de Barcelona i, unes setmanes més tard, farem l'intercanvi i presentarem L'esquerra a l'edifici octubre de València.

Elements de la identitat independentista

Un dels capítols més peculiars del llibre és precisament el menys polític. Després de repassar totes les organitzacions, sigles i sectorials, entrem en el món de la identitat independentista. En aquest capítol es repassen totes aquelles expressions prepolítiques de l'independentisme català actual. Parlem de:

• L'estelada: l'orgull català
  
• L'escena musical: de la Dharma a Obrint Pas
• Els festivals i els aplecs: festa sí, lluita també
• La cultura popular i tradicional catalana
• El suport a les seleccions catalanes

Són gairebé 40 pàgines on es fa un exhaustiu repàs d'aquelles realitats simbòliques que fan de l'independentisme en sentit ample, un autèntic moviment, sobretot juvenil. Afegiré, al lateral del bloc, alguns videos que serveixin per il·lustrar i complementar tot el que hi explico.

el 28 de juny a Mallorca

El proper dijous 28 de juny, convidats per l'Obra Cultural Balear, presentarem L'esquerra independentista avui a Palma. La xerrada es farà a Can Alcover a les vuit del vespre. En el llibre es parla de l'esquerra independentista sobretot a Catalunya, però es fan constants referències a la implantació de l'independentisme al País Valencià i a les Illes Balears. El darrer capítol del llibre s'expliquen les diferències territorials en cinc àrees:

- Barcelona i el seu entorn
- La Catalunya no metropolitana
- Les Illes Balears
- El País Valencià
- La Catalunya Nord

Embolica que fa fort: esquerra independentista

Parlàvem en aquest bloc del diferent significat que podia tenir el concepte esquerra independentista. Per alguns Esquerra Independentista (EI) és l'espai polític rupturista on hi trobem les CUP, Maulets, Endavant, la CAJEI, l'MDT i el PSAN, així com també el SEPC i alguns dels Casals Independentistes.

Ahir va sorgir un nou corrent a l'interior d'ERC encapçalat pels diputats Pere Aragonès i Uriel Bertran que també s'anomena Esquerra Independentista. Com ja m'ha fet notar algun lector, això embolicara més el debat sobre els límits d'aquesta expressió, encara que no faci massa gràcia als sectors revolucionaris, precisament quan acaben de sortir a la llum pública amb els resultats de les CUP.

Entrevistes a la xarxa

Dimarts va sortir l'entrevista que em van fer els d'Elsingulardigital.cat arran de la sortida del llibre. Precisament uns dies abans havien entrevistat al mateix mitjà a en Francesc Ribera (Titot). El músic berguedà que viu actualment a Osona respon des del punt de vista de l'EI a la pregunta de si ERC també són independentistes i d'esquerres, tema que ja ha generat debat al bloc. Precisament en Titot és un dels noms propis que surten més citats a L'esquerra independentista avui ja que apareix en diversos capítols tant com a músic, dinamitzador de la cultura popular com també com un dels referents públics de l'independentisme revolucionari. Podeu visionar l'entrevista li van fer els de social.cat on opina sobre el futur de l'esquerra independentista.

Tenen futur les CUP?

Ahir diumenge la nit, les CUP van obtenir uns magnífics resultats a tots els municipis on es van presentar. Ja es preveia que podrien pujar, ho dic en el llibre acabat de redactar al març, i en aquest article publicat incialment a Tribuna, però els resultats han estat clarament per la banda alta de les previsions.

Perquè aquest èxit?

1. La majoria de les CUP que han crescut tenien ja una trajectòria i no eren candidatures bolet. En alguns casos el 2003 ja havien apuntat molt bones maneres (Manresa, Mataró) tot i que no haguessin obtingut representació.

2. Les CUP s’han presentat només en municipis on hi tenien arrelament consolidat, a l’inrevés d’altres noves candidatures independentistes que havien de buscar candidats per internet. Així, els municipis mitjans de la segona àrea metropolitana de Barcelona són poblacions que tenen les característiques per l’èxit de les CUP: municipis d’un tamany prou gran com per tenir vida associativa plural i potent i a la vegada prou petites perquè els ciutadans es sentin reconeguts en les xarxes associatives i comunitàries. En aquests municipis, hi ha una llarga tradició de Casals independentistes i a més, amb l’excepció potser de Mataró, tenen un nivell d’ús del català força elevat.

3. La CUP s’ha beneficiat de la fatiga electoral dels grans partits. En unes eleccions amb alta abstenció i sensació de descrèdit de la classe política, la CUP s’ha presentat com una “cosa diferent” i com la renovació fet que ha atret a un públic jove que veia que les CUP no eren els partits tradicionals. Cal dir que ERC i ICV, els dos partits parlamentaris ideològicament propers són els que més han patit l’abstenció al conjunt de Catalunya.

4. També s’ha beneficiat de la tendència a la baixa general d’ERC i del malestar dels sectors més patriòtic d’aquest partit per una suposada submissió d’ERC en el govern de la Generalitat. Cal dir que en alguns municipis la CUP ha fet un espectacular “sorpasso” a ERC (Berga, Vilafranca...) o ha arribat a apropar-s’hi molt (Vilanova i la Geltrú, Vic). La CUP ho ha tingut més fàcil on ERC presentava candidatures tocades per problemes interns o on els havia anat malament la legislatura. En altres municipis, l’ascens de la CUP no ha suposat una debacle dels republicans.
   

Davant d’aquest panorama, ERC té un problema, però no sabem si petit o gran. S’ha de preocupar de recuperar els 10.000 votants que han anat a la CUP?, o preferentment s’ha de preocupar pels 75.000 vots anats directament a l’abstenció, a CiU i al vot blanc?

I què farà ara la CUP a nivell nacional? Hi haurà sectors de l’independentisme revolucionari (EI) que voldran aprofitar els resultats per fer de la CUP la marca electoral d’una futura candidatura a la Generalitat. Serà possible fer-ho tenint en compte la precària articulació orgànica d’aquest sector polític i la tendència habitual a la disgregació? Altres sectors insistiran que les CUP són un projecte “només” municipal, i argumentaran que és per aquest motiu que té èxit i que “aventures” com la participació a les Europees de 2004, en farien perdre l’essència.

Sigui com sigui, el 27 de maig de 2007 serà la data en què l’independentisme revolucionari (EI) s’ha presentat en societat per la porta gran, entrant en set capitals de comarca. Només són 18.000 vots (caldria sumar a més, els vots de la UM9, la CUPA i alguns d’altres candidatures com l’Entesa de Sabadell compartides amb altres forces) però han estat tant ben col·locats, que els ha permès situar-se per primera vegada en el mapa polític català.

Crònica a l'AVUI i més

Podeu llegir aquí la crònica desacomplexada de la presentació feta per l'Eva Piquer a l'AVUI d'avui. Els companys de Tribuna catalana també van ser-hi i també en Guillem i en Maiol, però en canvi els amics del Dr. Cat es van haver de quedar a fora, per arribar tard...

Demà farem un ràpid comentari de les eleccions, sobretot expectants amb els resultats de les CUP en diferents capitals de comarca.

Presentació a l'Òmnium

Aquest vespre hem presentat el llibre a l'Òmnium amb la presència de Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, el periodista David Bassa i l'escriptor i jurista Hèctor López Bofill. Els assitents, vora els cent-cinquanta, han fet petita la sala d'actes de l'Òmnium i han gaudit amb les intervencions dels quatre ponents. A partir d'ara començarà el tour de presentacions arreu del territori que seran anunciades en aquest bloc. L'esquerra independentista avui ja es pot trobar a moltes llibreries tot i que probablement la distribució pugui ser més lenta fora de Barcelona. Agraïrem als blocaires que ens indiquin si el llibre ja ha arribat als diferents municipis.

Esquerra Independentista, esquerra independentista o independentisme?

Ja m'han fet alguns comentaris sobre l'abast del concepte "esquerra independentista". De fet aquest llibre inicialment pretenia fer una guia d'allò que hi ha l'esquerra d'Esquerra, però al final ha quedat prou retratat una bona part de l'independentisme més majoritari, ja que he acabat explicant elements de la identitat independentista (simbologia, mobilització, comunicació...) que són compartits per un ampli espai social, més enllà dels grups analitzats inicialment.

Cal dir que l'independentisme extraparlamentari, que en el llibre anomeno sobretot "revolucionari", des de fa uns anys està autoanomenant-se Esquerra Independentista (EI). El nom ha fet fortuna en el moviment i fins i tot l'entrada de la Viquipèdia sobre el tema, recull aquesta concepció i llista els principals grups que en formen part. Però realment, fora d'aquest espai polític, la majoria de ciutadans quan senten l'expressió "esquerra independentista" ho relacionen automàticament amb ERC, que es considerada majoritàriamnent d'esquerres i independentista. Tot i la legitimitat del sector per voler anomenar-se EI, entenem que el concepte "esquerra independentista" identifica a tots aquells que se senten d'esquerres i independentistes, no només el sector rupturista-revolucionari, que tot i que ocupa una part molt important del llibre, no és avui l'expressió política majoritària de l'independentisme català.

Per la meva part, en el llibre utilitzo "independentisme revolucionari", "Esquerra Independentista" (en majúscules) o EI com a sinònims. Però en canvi, quan faig servir "esquerra independentista" en minúscules em refereixo, en un sentit ampli, a un espai més gran on s'inclouen totes les persones que s'autoidentifiquen ideològicament a l'esquerra, sigui reformista o revolucionària i on lògicament, inclourem també a JERC i a ERC.

Un altre tema que plantejo en el llibre, però que no hi aprofundeixo, és en l'independentisme que no es considera d'esquerres. En els darrers anys cada vegada hi ha més militants i dirigents de CiU que es declaren públicament sobiranistes o directament independentistes. No explico en el llibre el detall d'aquest sector, que encara ha d'acabar de definir-se, però si que surten citats en nombroses ocasions les JNC i les UJ, degut al seu posicionament clarament independentista.

De què s'hi parla?

L'esquerra independentista avui té 293 pàgines de text i s'allarga fins a les 315 comptant annexos i bibliografia. Abans de la introducció, hi ha el pròleg d'en Jordi Porta. El llibre està dividit en els capítols que llistem a continuació. A la vegada cada capítol està format per entre 2 i 5 subcapítols.

• Introducció (Llegiu-la aquí)
  
• L'esquerra independentista parlamentària: ERC
• L'esquerra independentista revolucionària
• Les organitzacions polítiques de l'independentisme revolucionari
• Intents de confluència política de l'EI: de Vinaròs a la CUA
• Les organitzacions sectorials de l'esquerra independentista
• La xarxa independentista
• La relació amb els moviments socials i les xarxes crítiques
• Elements de la identitat independentista
• La mobilitizació independentista
• La comunicació
• Les diferències territorials
• Apunts finals, el futur de l'independentisme

És saludable fer mofa de l'independentisme?

En aquest llibre que presentem la setmana que ve, fem una panoràmica força extensa de l'independentisme català actual. Hi veiem sovint molt de voluntarisme esforçat i molta trascendència. Si hom està convençut que el propi país està "ocupat" per l'invasor, tendeix a considerar "traidor" qui no ho veu de la mateixa manera o no fa res per impedir la continuïtat de les "agressions" de l'enemic. Però no sempre tot és tan dicotòmic i hi ha un espai per a fer mofa, no només de l'adversari, sinó també del propi col·lectiu. En un món tan carregat de tensions i presses com és qualsevol moviment polític finalista, en els darrers anys han tingut força èxit alguns accions de caire "ridiculista" que han posat un somriure enmig de tantes sigles, escissions i grupuscles.

Precisament, a una setmana de la sortida del llibre, un referent d'aquesta tendència, el Dr. CAT del bloc anticolonial, tot passejant pel Raval ha estat el primer a fullejar el llibre a l'aparador del Grup62. N'ha fet un primer resum d'urgència que podeu llegir aquí. A més, ha descobert que tinc un doble a Dinamarca, i això no és cap broma, també és politòleg!

L'esquerra independentista ocupa València

Ara fa exactament 12 anys va haver una manifestació massiva a València. Era la manifestació de "no Perdem el País" en què l'esquerra, socialistes inclosos, i tot el nacionalisme es manifestaren per intentar que el PP no arribés a la Generalitat. Però el PP va arribar i s'hi ha estat 12 anys. Aquest dissabte una altra gran manifestació, en aquesta cas exclusivament nacionalista, on s'han mostrat totes les tendències del valencianisme polític.

El lideratge de l'ACPV, ufanosa per ensenyar el seu nou edifici Octubre, la gent del Bloc animadíssima com mai i molt engrescada que ja es veu per fi a les Corts Valencianes. Desfilaren també ERPV i JERPV, les Escoles Valencianes, les plataformes pel Territori...Tancava la manifestació un nombrós bloc de milers de joves Maulets.

Comparat amb altres manifestacions, en destacaria els nombrosos grups de música, els milers de banderes de plàstic que es repartiren. En definitiva una manifestació multicolor amb quatribarrades, estelades blaves, estelades roges, republicanes espanyoles i també senyeres valencianes "estelades", aquestes més minoritàries.

En comparació amb 12 anys abans, el grau de crispació de la ciutat de València fou molt menor. Escasses banderes bicolors als balcons (abans alguns veïns posaven senyeres valencianes al pas de la manifestació per provocar als "catalanistes" o "panques", ara directament banderes espanyoles).

Una altra diferència. Fa 12 anys calia muntar grans espectacles a la Plaça de bous o portar cantautors o grups de rock de Catalunya per atraure a la gent. Ara, ja es pot ompir una vetllada amb 15.000 persones pagant entrada amb grups exclusivament valencians. Obrint Pas ha obert camí i ja apunten nous grups.

Hi ha coses que no canvien, i són les agressions que va haver-hi al final del concert, per part de grups ultradretans.

Tal i com es comenta en el llibre, el 25 d'abril és una de les dates més emblemàtiques del calendari independentista i, per a molt "militants" independentistes joves de de Catalunya, el fet de baixar-hi significa una mena de "ritus iniciàtic".

Foto: BF (www.tribuna.cat). Podeu veure més fotos aquí

Allò que no ha pogut entrar...

El fet de publicar un llibre que porti "Avui" al títol implica que en el moment que es publiqui ja haurà caducat una mica. L'esquerra independentista avui pretén fer una foto de l'estat del moviment independentista català actual. No pas un repàs històric, sinó una fotografia actualitzada. L'últim repàs de contingut del redactat s'ha fet a finals de març. Entretant han anat passant coses que ja no podran sortir publicades, que no contradiuen el text, sinó que més aviat el refermen. Per exemple, des de l'independentisme revolucionari s'ha iniciat una nova campanya 300 anys que commemora la pèrdua d'Almansa. El fet que sigui promoguda conjuntament per Maulets, Endavant i la CAJEI fa que s'hagi recuperat la unitat d'acció de la Campanya Unitària per l'Autoderminació de l'any passat, en un espai on les divisions han sigut constants.

S'ha estrenat a Barcelona, Èric i l'exèrcit del Fènix, tenim un nou mitjà digital proper al sobiranisme d'esquerres www.directe.cat , una nova edició del Catalunya Acció Sonora, on el grup més emblemàtic de l rock radical català, Obrint Pas, presentava nou disc i una accio de resistència popular al cim de la Carrasqueta en defensa de tv3 (veure'n video de vilawebtv).

Estarem també molt pendents de la manifestació de demà a València. Diem en el llibre que un dels moments importants del calendari independentista és el 25 d'abril i la manifestació convocada per ACPV que aplega a un gran nombre d'independentistes. La convocatòria de demà serà, perquè fa 300 anys d'Almansa, pel tancament de Tv3 i per la proximitat de les eleccions, més gran que la dels altres anys.

Presentació del llibre 24 de maig

Dijous 24 de maig a les 19.00 h

a Òmnium Cultural C/ Diputació 276, pral, Barcelona.

Presentació de "L'esquerra independentista avui" de Roger Buch.

Una panoràmica de la realitat organitzativa i social de l'independentisme català de principis de mil·leni. Un moviment ampli i complex que està condicionant el conjunt del catalanisme.

A càrrec de: Roger Buch, politòleg i autor del llibre; Héctor López Bofill, escriptor i jurista, David Bassa, periodista i Jordi Porta.

Benvinguts al bloc !

Benvinguts! Aquest és un bloc temporal que neix a finals d'abril de 2007 i que pretén estar actiu com a mínim fins a finals de juliol. Està fet per fer el seguiment del llibre "L'esquerra Independentista avui" que Edicions Columna publicarà a partir del 22 de maig.

En aquest llibre hi trobareu tota la informació sobre l'esquerra independentista actual. És una guia que ens permetrà conèixer una part dinàmica de l'independentisme català. No és un llibre militant però tampoc un llibre acadèmic. Es tracta de fer un repàs prou exhaustiu a una realitat política que va més enllà de les declaracions dels dirigetns als mitjans de comunicació de masses. Veurem quins grups independentistes se situen a l'esquerra d'ERC, quina relació tenen amb les JERC. Veurem les sectorials, els intents de confluència, la relació amb els moviments socials i també com està avui la mobilització independentista.

Més enllà de fer un retrat d'un determinat sector polític, veurem com aquest influencia bona part del nacionalisme català. En definitiva, una guia per conèixer, no pas la història de l'independentisme sinó la realitat d'un moviment, que va canviant i es va renovant generacionalment.

Aquest bloc pretén ser un espai per posar novetats de la sortida del llibre, així com de contacte entre autor i lectors.

Benvinguts !

Roger Buch