
Aquesta estratègia només té èxit quan una part important de la societat veu desproporcionada les actuacions (repressió, segons el llenguatge militant) contra els que han comès les accions en qüestió. En altres ocasions les accions policials o judicials contra l'independentisme radical no despertaven habitualment la comprensió de sectors representatius de la societat. Però ara han estat moltes les veus públiques que tot i criticar la crema de símbols han reivindicat per davant de tot el dret de la llibertat d'expressió. Acabarà aquest espiral? Probablement el fiscal s'haurà de debatre entre ser coherent amb la seva actuació i seguir demanant compareixences o bé aturar-les per no provocar més actes de solidaritat amb els imputats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada