dilluns, 21 de maig del 2007

Esquerra Independentista, esquerra independentista o independentisme?



Ja m'han fet alguns comentaris sobre l'abast del concepte "esquerra independentista". De fet aquest llibre inicialment pretenia fer una guia d'allò que hi ha l'esquerra d'Esquerra, però al final ha quedat prou retratat una bona part de l'independentisme més majoritari, ja que he acabat explicant elements de la identitat independentista (simbologia, mobilització, comunicació...) que són compartits per un ampli espai social, més enllà dels grups analitzats inicialment.

Cal dir que l'independentisme extraparlamentari, que en el llibre anomeno sobretot "revolucionari", des de fa uns anys està autoanomenant-se Esquerra Independentista (EI). El nom ha fet fortuna en el moviment i fins i tot l'entrada de la Viquipèdia sobre el tema, recull aquesta concepció i llista els principals grups que en formen part. Però realment, fora d'aquest espai polític, la majoria de ciutadans quan senten l'expressió "esquerra independentista" ho relacionen automàticament amb ERC, que es considerada majoritàriamnent d'esquerres i independentista. Tot i la legitimitat del sector per voler anomenar-se EI, entenem que el concepte "esquerra independentista" identifica a tots aquells que se senten d'esquerres i independentistes, no només el sector rupturista-revolucionari, que tot i que ocupa una part molt important del llibre, no és avui l'expressió política majoritària de l'independentisme català.

Per la meva part, en el llibre utilitzo "independentisme revolucionari", "Esquerra Independentista" (en majúscules) o EI com a sinònims. Però en canvi, quan faig servir "esquerra independentista" en minúscules em refereixo, en un sentit ampli, a un espai més gran on s'inclouen totes les persones que s'autoidentifiquen ideològicament a l'esquerra, sigui reformista o revolucionària i on lògicament, inclourem també a JERC i a ERC.

Un altre tema que plantejo en el llibre, però que no hi aprofundeixo, és en l'independentisme que no es considera d'esquerres. En els darrers anys cada vegada hi ha més militants i dirigents de CiU que es declaren públicament sobiranistes o directament independentistes. No explico en el llibre el detall d'aquest sector, que encara ha d'acabar de definir-se, però si que surten citats en nombroses ocasions les JNC i les UJ, degut al seu posicionament clarament independentista.

3 comentaris:

tomàs ha dit...

Perdona que torni a discrepar. I encara m'he quedat encara més esparverat quan has inclós com a moviment independentista les JNC i les UJ.

De la mateixa manera que no tot el que s'autoanomena català, o el que porta una senyera, és català, com tampoc tot aquell que viu i treballa en terra catalana; tampoc és independentista tot aquell que s'autodefineix independentista, o bé que porta una estelada.

Torno a repetir que això és defineix amb la feina i el treball a més del discurs.

Una altra cosa també és que hauríem de començar a parlar de "centre" i no posar l'etiqueta d'"esquerres" a tot aquell que no és decanta cap a la dreta. Ho dic perquè em sembla una falta de respecte per tota aquella gent que treballa i milita fent una veritable política d'esquerres que comencem a anomenar d'"esquerres" al primer que es distància de la dreta.

Perquè, per la mateixa regla de tres, hauríem de considerar ecologista a cert partit, que a més se'n declara, i que, al meu parer, dista molt del que és l'ecologisme.

Estic d'acord que dins d'esquerra independentista hi ha molt més que les organitzacions que ja coneixem, però tot el que puguin englobar aquestes paraules ha d'estar en harmonia amb elles.

Considerar ERC i JERC part de l'esquerra independentista és com considerar que també hi ha peres dins d'un sac de pomes.

Repeteixo que no és una qüestió de noms, em sembla una bajanada diferenciar minúscules de majúscules, l'esquerra independentista no és cap ens, és un conjunt de persones i col·lectius tan si s'escriu amb majúscules com amb minúscules, és una descripció d'un conjunt. Com tota descripció d'un conjunt, determina el tipus d'elements que conté el conjunt i no n'hi pot haver que no coincideixin amb la descripció, perquè si no caldria canviar la descripció.

Insisteixo, que algú em digui, segons fets, feina, treball i no paraules, perquè ERC i JERC són independentistes i d'esquerres.

Amb això vull afegir que estic parlant del partit i no pas dels militants, ja que estic convençut que dins d'ERC i les JERC hi ha gent que encaixa perfectament a l'esquerra independentista, però mentre això no es reflecteixi en la feina i treball del conjunt del partit, aquest conjunt haurà de tenir una descripció diferent a la d'esquerra independentista.

Roger Buch ha dit...

En primer lloc gràcies pels comentaris. Suposo que hi ha dos extrems: un és fer una restricció en el concepte "independentista" tan gran on només podem incloure sectors minoritaris "consequents i veritables" i l'altre veure'n per tot arreu. Penso que si una persona es declara independentista aquest és un indicador més vàlid que un examen (fet per qui?)de coherència. Perquè si al final d'independentistes n'hi ha tant pocs... ja em diràs com s'aconseguirà la independència!

Per cert, sàpigues que ahir a la presentació l'Hèctor López Bofill em va animar a escriure un nou llibre: "la dreta independentista avui" tot desitjant que aquesta acabés de "sortir de l'armari".

Penso que UJ i JNC son independentistes, perquè així se'n reclamen. No ho són ni CDC ni UDC tot i que cada vegada hi ha més militants i dirigents que sí que ho són. Ja veurem d'aquí a uns anys.

En tot cas, les dues postures queden aclarides.

Salutacions,

Elisenda ha dit...

Hola Roger,

Sóc l'Elisenda Paluzie, m'acabo de comprar el teu llibre i m'ha agradat el tractament que dones a la FNEC, en reconèixer el seu posicionament clar pel NO a l'Estatut del 2006. Com a antiga dirigent de la FNEC i actual secretària general del Club FNEC (que agrupa els antics socis i sòcies de la FNEC), estic molt contenta que es reconegui la independència dels partits polítics
que ha caracteritzat sempre aquesta entitat. No sempre ha estat així i a vegades a l'esquerra independentista, en míniscules, li ha interessat tergiversar aquest fet, per justificar la creació de sindicats universitaris més estretament vinculats a partits polítics.