dimarts, 15 de maig del 2007

És saludable fer mofa de l'independentisme?


En aquest llibre que presentem la setmana que ve, fem una panoràmica força extensa de l'independentisme català actual. Hi veiem sovint molt de voluntarisme esforçat i molta trascendència. Si hom està convençut que el propi país està "ocupat" per l'invasor, tendeix a considerar "traidor" qui no ho veu de la mateixa manera o no fa res per impedir la continuïtat de les "agressions" de l'enemic. Però no sempre tot és tan dicotòmic i hi ha un espai per a fer mofa, no només de l'adversari, sinó també del propi col·lectiu. En un món tan carregat de tensions i presses com és qualsevol moviment polític finalista, en els darrers anys han tingut força èxit alguns accions de caire "ridiculista" que han posat un somriure enmig de tantes sigles, escissions i grupuscles.

Precisament, a una setmana de la sortida del llibre, un referent d'aquesta tendència, el Dr. CAT del bloc anticolonial, tot passejant pel Raval ha estat el primer a fullejar el llibre a l'aparador del Grup62. N'ha fet un primer resum d'urgència que podeu llegir aquí. A més, ha descobert que tinc un doble a Dinamarca, i això no és cap broma, també és politòleg!

2 comentaris:

Joan Ferrer i Frigola ha dit...

Tens raó! No tot és tan dicotòmic!

kapde ha dit...

Jo crec que la primera lectura del la via ridiculista no és la mofa (tot i que pensat-hi si que hi ha independentistes que fan el ridícul a vegades).

De totes maneres la lectura que s'ha de fer del ridiculisme és constructiva.

Per tant opino que el ridiculisme no és cap burla de l'independentisme, forma part de l'independentisme. Estudia'l ja que hi estàs posat ;)

Ridiculisme a l'Iraq

Salutacions cordials.