Un dels capítols més peculiars del llibre és precisament el menys polític. Després de repassar totes les organitzacions, sigles i sectorials, entrem en el món de la identitat independentista. En aquest capítol es repassen totes aquelles expressions prepolítiques de l'independentisme català actual. Parlem de:
- L'estelada: l'orgull català
- L'escena musical: de la Dharma a Obrint Pas
- Els festivals i els aplecs: festa sí, lluita també
- La cultura popular i tradicional catalana
- El suport a les seleccions catalanes
5 comentaris:
creus q el partit de catalunya - espanya de futbol sala pot ajudar a una futura selecció?
L'escena musical: de la Dharma a Obrint Pas pixes fora de test, la dharma no són els primers ni menys del tardo-franquisme....
el que em retrates sembla més una secta o religió .... hi ha millor música que no és en català i de llarg.
http://odeo.com/audio/8252953/view
que et vagi bé la venta de llibres.
Bacus,
no faig pas una història de la música en català, sinó de l'escena musical de l'independentisme català; si llegeixes el llibre ja veuràs que no parlo d'Antonia Font ni de Pau Riba..., sinó d'Al Tall, de Negu Gorriak, de Banda Bassotti, d'Inadaptats o de Brams...
No és ben bé el mateix :-)
Esteve,
lo de les seleccions es bastant interessant. En el moment que només els estats poden tenir seleccions oficials... s'empeny cap a la independència. Pel que fa al Catalunya-Espanya o a l'hoquei a sudamèrica són maneres de mantenir el debat obert. Semblava dificil despré de Fresno però... veig que la imaginació no manca...tot el que sigui que les autoritats espanyoles neguin pulbicament el dret a competir, farà augmentar el suport públic a les seleccions catalanes.
En aquest punts només estic representat per l'estelada i sóc independentista català diferent dels que tu descrius
* L'estelada: l'orgull català, (la bandera del meu país).
* L'escena musical: de la Dharma a Obrint Pas (la dharma toca el clarinet i és sense veu, qualsevol DJ català tb entra aquí) (de la música primer la qualitat i després qui l¡ha creat)
* Els festivals i els aplecs: festa sí, lluita també (lluita ? llançament de ous?)
* La cultura popular i tradicional catalana (escudella i carn d'olla per nadal)
* El suport a les seleccions catalanes (? el mundial de fútbol és el pitjor exemple de concòrdia entre països, totes les seleccions i torcides van a la guerra per guanyar-la, només deixa anar els pitjor odis)
Publica un comentari a l'entrada