Entrevistes a la xarxa

Dimarts va sortir l'entrevista que em van fer els d'Elsingulardigital.cat arran de la sortida del llibre. Precisament uns dies abans havien entrevistat al mateix mitjà a en Francesc Ribera (Titot). El músic berguedà que viu actualment a Osona respon des del punt de vista de l'EI a la pregunta de si ERC també són independentistes i d'esquerres, tema que ja ha generat debat al bloc. Precisament en Titot és un dels noms propis que surten més citats a L'esquerra independentista avui ja que apareix en diversos capítols tant com a músic, dinamitzador de la cultura popular com també com un dels referents públics de l'independentisme revolucionari. Podeu visionar l'entrevista li van fer els de social.cat on opina sobre el futur de l'esquerra independentista.

Tenen futur les CUP?

Ahir diumenge la nit, les CUP van obtenir uns magnífics resultats a tots els municipis on es van presentar. Ja es preveia que podrien pujar, ho dic en el llibre acabat de redactar al març, i en aquest article publicat incialment a Tribuna, però els resultats han estat clarament per la banda alta de les previsions.

Perquè aquest èxit?

1. La majoria de les CUP que han crescut tenien ja una trajectòria i no eren candidatures bolet. En alguns casos el 2003 ja havien apuntat molt bones maneres (Manresa, Mataró) tot i que no haguessin obtingut representació.

2. Les CUP s’han presentat només en municipis on hi tenien arrelament consolidat, a l’inrevés d’altres noves candidatures independentistes que havien de buscar candidats per internet. Així, els municipis mitjans de la segona àrea metropolitana de Barcelona són poblacions que tenen les característiques per l’èxit de les CUP: municipis d’un tamany prou gran com per tenir vida associativa plural i potent i a la vegada prou petites perquè els ciutadans es sentin reconeguts en les xarxes associatives i comunitàries. En aquests municipis, hi ha una llarga tradició de Casals independentistes i a més, amb l’excepció potser de Mataró, tenen un nivell d’ús del català força elevat.

3. La CUP s’ha beneficiat de la fatiga electoral dels grans partits. En unes eleccions amb alta abstenció i sensació de descrèdit de la classe política, la CUP s’ha presentat com una “cosa diferent” i com la renovació fet que ha atret a un públic jove que veia que les CUP no eren els partits tradicionals. Cal dir que ERC i ICV, els dos partits parlamentaris ideològicament propers són els que més han patit l’abstenció al conjunt de Catalunya.

4. També s’ha beneficiat de la tendència a la baixa general d’ERC i del malestar dels sectors més patriòtic d’aquest partit per una suposada submissió d’ERC en el govern de la Generalitat. Cal dir que en alguns municipis la CUP ha fet un espectacular “sorpasso” a ERC (Berga, Vilafranca...) o ha arribat a apropar-s’hi molt (Vilanova i la Geltrú, Vic). La CUP ho ha tingut més fàcil on ERC presentava candidatures tocades per problemes interns o on els havia anat malament la legislatura. En altres municipis, l’ascens de la CUP no ha suposat una debacle dels republicans.
   

Davant d’aquest panorama, ERC té un problema, però no sabem si petit o gran. S’ha de preocupar de recuperar els 10.000 votants que han anat a la CUP?, o preferentment s’ha de preocupar pels 75.000 vots anats directament a l’abstenció, a CiU i al vot blanc?

I què farà ara la CUP a nivell nacional? Hi haurà sectors de l’independentisme revolucionari (EI) que voldran aprofitar els resultats per fer de la CUP la marca electoral d’una futura candidatura a la Generalitat. Serà possible fer-ho tenint en compte la precària articulació orgànica d’aquest sector polític i la tendència habitual a la disgregació? Altres sectors insistiran que les CUP són un projecte “només” municipal, i argumentaran que és per aquest motiu que té èxit i que “aventures” com la participació a les Europees de 2004, en farien perdre l’essència.

Sigui com sigui, el 27 de maig de 2007 serà la data en què l’independentisme revolucionari (EI) s’ha presentat en societat per la porta gran, entrant en set capitals de comarca. Només són 18.000 vots (caldria sumar a més, els vots de la UM9, la CUPA i alguns d’altres candidatures com l’Entesa de Sabadell compartides amb altres forces) però han estat tant ben col·locats, que els ha permès situar-se per primera vegada en el mapa polític català.

Crònica a l'AVUI i més

Podeu llegir aquí la crònica desacomplexada de la presentació feta per l'Eva Piquer a l'AVUI d'avui. Els companys de Tribuna catalana també van ser-hi i també en Guillem i en Maiol, però en canvi els amics del Dr. Cat es van haver de quedar a fora, per arribar tard...

Demà farem un ràpid comentari de les eleccions, sobretot expectants amb els resultats de les CUP en diferents capitals de comarca.

Presentació a l'Òmnium

Aquest vespre hem presentat el llibre a l'Òmnium amb la presència de Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, el periodista David Bassa i l'escriptor i jurista Hèctor López Bofill. Els assitents, vora els cent-cinquanta, han fet petita la sala d'actes de l'Òmnium i han gaudit amb les intervencions dels quatre ponents. A partir d'ara començarà el tour de presentacions arreu del territori que seran anunciades en aquest bloc. L'esquerra independentista avui ja es pot trobar a moltes llibreries tot i que probablement la distribució pugui ser més lenta fora de Barcelona. Agraïrem als blocaires que ens indiquin si el llibre ja ha arribat als diferents municipis.

Esquerra Independentista, esquerra independentista o independentisme?

Ja m'han fet alguns comentaris sobre l'abast del concepte "esquerra independentista". De fet aquest llibre inicialment pretenia fer una guia d'allò que hi ha l'esquerra d'Esquerra, però al final ha quedat prou retratat una bona part de l'independentisme més majoritari, ja que he acabat explicant elements de la identitat independentista (simbologia, mobilització, comunicació...) que són compartits per un ampli espai social, més enllà dels grups analitzats inicialment.

Cal dir que l'independentisme extraparlamentari, que en el llibre anomeno sobretot "revolucionari", des de fa uns anys està autoanomenant-se Esquerra Independentista (EI). El nom ha fet fortuna en el moviment i fins i tot l'entrada de la Viquipèdia sobre el tema, recull aquesta concepció i llista els principals grups que en formen part. Però realment, fora d'aquest espai polític, la majoria de ciutadans quan senten l'expressió "esquerra independentista" ho relacionen automàticament amb ERC, que es considerada majoritàriamnent d'esquerres i independentista. Tot i la legitimitat del sector per voler anomenar-se EI, entenem que el concepte "esquerra independentista" identifica a tots aquells que se senten d'esquerres i independentistes, no només el sector rupturista-revolucionari, que tot i que ocupa una part molt important del llibre, no és avui l'expressió política majoritària de l'independentisme català.

Per la meva part, en el llibre utilitzo "independentisme revolucionari", "Esquerra Independentista" (en majúscules) o EI com a sinònims. Però en canvi, quan faig servir "esquerra independentista" en minúscules em refereixo, en un sentit ampli, a un espai més gran on s'inclouen totes les persones que s'autoidentifiquen ideològicament a l'esquerra, sigui reformista o revolucionària i on lògicament, inclourem també a JERC i a ERC.

Un altre tema que plantejo en el llibre, però que no hi aprofundeixo, és en l'independentisme que no es considera d'esquerres. En els darrers anys cada vegada hi ha més militants i dirigents de CiU que es declaren públicament sobiranistes o directament independentistes. No explico en el llibre el detall d'aquest sector, que encara ha d'acabar de definir-se, però si que surten citats en nombroses ocasions les JNC i les UJ, degut al seu posicionament clarament independentista.

De què s'hi parla?

L'esquerra independentista avui té 293 pàgines de text i s'allarga fins a les 315 comptant annexos i bibliografia. Abans de la introducció, hi ha el pròleg d'en Jordi Porta. El llibre està dividit en els capítols que llistem a continuació. A la vegada cada capítol està format per entre 2 i 5 subcapítols.

• Introducció (Llegiu-la aquí)
  
• L'esquerra independentista parlamentària: ERC
• L'esquerra independentista revolucionària
• Les organitzacions polítiques de l'independentisme revolucionari
• Intents de confluència política de l'EI: de Vinaròs a la CUA
• Les organitzacions sectorials de l'esquerra independentista
• La xarxa independentista
• La relació amb els moviments socials i les xarxes crítiques
• Elements de la identitat independentista
• La mobilitizació independentista
• La comunicació
• Les diferències territorials
• Apunts finals, el futur de l'independentisme

És saludable fer mofa de l'independentisme?

En aquest llibre que presentem la setmana que ve, fem una panoràmica força extensa de l'independentisme català actual. Hi veiem sovint molt de voluntarisme esforçat i molta trascendència. Si hom està convençut que el propi país està "ocupat" per l'invasor, tendeix a considerar "traidor" qui no ho veu de la mateixa manera o no fa res per impedir la continuïtat de les "agressions" de l'enemic. Però no sempre tot és tan dicotòmic i hi ha un espai per a fer mofa, no només de l'adversari, sinó també del propi col·lectiu. En un món tan carregat de tensions i presses com és qualsevol moviment polític finalista, en els darrers anys han tingut força èxit alguns accions de caire "ridiculista" que han posat un somriure enmig de tantes sigles, escissions i grupuscles.

Precisament, a una setmana de la sortida del llibre, un referent d'aquesta tendència, el Dr. CAT del bloc anticolonial, tot passejant pel Raval ha estat el primer a fullejar el llibre a l'aparador del Grup62. N'ha fet un primer resum d'urgència que podeu llegir aquí. A més, ha descobert que tinc un doble a Dinamarca, i això no és cap broma, també és politòleg!

L'esquerra independentista ocupa València

Ara fa exactament 12 anys va haver una manifestació massiva a València. Era la manifestació de "no Perdem el País" en què l'esquerra, socialistes inclosos, i tot el nacionalisme es manifestaren per intentar que el PP no arribés a la Generalitat. Però el PP va arribar i s'hi ha estat 12 anys. Aquest dissabte una altra gran manifestació, en aquesta cas exclusivament nacionalista, on s'han mostrat totes les tendències del valencianisme polític.

El lideratge de l'ACPV, ufanosa per ensenyar el seu nou edifici Octubre, la gent del Bloc animadíssima com mai i molt engrescada que ja es veu per fi a les Corts Valencianes. Desfilaren també ERPV i JERPV, les Escoles Valencianes, les plataformes pel Territori...Tancava la manifestació un nombrós bloc de milers de joves Maulets.

Comparat amb altres manifestacions, en destacaria els nombrosos grups de música, els milers de banderes de plàstic que es repartiren. En definitiva una manifestació multicolor amb quatribarrades, estelades blaves, estelades roges, republicanes espanyoles i també senyeres valencianes "estelades", aquestes més minoritàries.

En comparació amb 12 anys abans, el grau de crispació de la ciutat de València fou molt menor. Escasses banderes bicolors als balcons (abans alguns veïns posaven senyeres valencianes al pas de la manifestació per provocar als "catalanistes" o "panques", ara directament banderes espanyoles).

Una altra diferència. Fa 12 anys calia muntar grans espectacles a la Plaça de bous o portar cantautors o grups de rock de Catalunya per atraure a la gent. Ara, ja es pot ompir una vetllada amb 15.000 persones pagant entrada amb grups exclusivament valencians. Obrint Pas ha obert camí i ja apunten nous grups.

Hi ha coses que no canvien, i són les agressions que va haver-hi al final del concert, per part de grups ultradretans.

Tal i com es comenta en el llibre, el 25 d'abril és una de les dates més emblemàtiques del calendari independentista i, per a molt "militants" independentistes joves de de Catalunya, el fet de baixar-hi significa una mena de "ritus iniciàtic".

Foto: BF (www.tribuna.cat). Podeu veure més fotos aquí

Allò que no ha pogut entrar...

El fet de publicar un llibre que porti "Avui" al títol implica que en el moment que es publiqui ja haurà caducat una mica. L'esquerra independentista avui pretén fer una foto de l'estat del moviment independentista català actual. No pas un repàs històric, sinó una fotografia actualitzada. L'últim repàs de contingut del redactat s'ha fet a finals de març. Entretant han anat passant coses que ja no podran sortir publicades, que no contradiuen el text, sinó que més aviat el refermen. Per exemple, des de l'independentisme revolucionari s'ha iniciat una nova campanya 300 anys que commemora la pèrdua d'Almansa. El fet que sigui promoguda conjuntament per Maulets, Endavant i la CAJEI fa que s'hagi recuperat la unitat d'acció de la Campanya Unitària per l'Autoderminació de l'any passat, en un espai on les divisions han sigut constants.

S'ha estrenat a Barcelona, Èric i l'exèrcit del Fènix, tenim un nou mitjà digital proper al sobiranisme d'esquerres www.directe.cat , una nova edició del Catalunya Acció Sonora, on el grup més emblemàtic de l rock radical català, Obrint Pas, presentava nou disc i una accio de resistència popular al cim de la Carrasqueta en defensa de tv3 (veure'n video de vilawebtv).

Estarem també molt pendents de la manifestació de demà a València. Diem en el llibre que un dels moments importants del calendari independentista és el 25 d'abril i la manifestació convocada per ACPV que aplega a un gran nombre d'independentistes. La convocatòria de demà serà, perquè fa 300 anys d'Almansa, pel tancament de Tv3 i per la proximitat de les eleccions, més gran que la dels altres anys.