dilluns, 22 d’octubre del 2007

Mitja feina feta?


Primera presentació en una llibreria i segona al Maresme. Em presenten el llibre l'Oriol Cisteró i en Joan Jubany que fa un breu repàs a la història de l'independentisme a Mataró que coneix tant bé i que ara passa un moment dolç amb els resultats de la CUP i l'entrada a l'Ajuntament. La llibreria Robafaves és una cooperativa emblemàtica, un dels puntals referents dins de la xarxa de llibreries dels caps de comarca. Amb el públic assistent parlem de les divisions històriques de l'independentisme, de la relació de l'EI amb ERC i sobretot del paper que hauria de fer l'independentisme revolucionari davant d'una hipotètica independència d'una part de la nació el 2014. Una Catalunya (quatre provincies) independent amb una democràcia liberal dins de la UE, seria una traició per als qui defensen uns Països Catalans socialistes... o ja mitja feina feta?

dijous, 4 d’octubre del 2007

Igualada


Presentació a Igualada on una cinquantena de joves omplen l'Envelat, el nou bar que vol seguir l'estela del Jimmy Jazz. Ens situem en els actes del Correllengua-Anoia i presenta el periodista Bernat Ferrer. Debatem amb el públic sobre el pes de l'independentisme en poblacions com Igualada i les diferències entre l'independentisme de Barcelona i el de les comarques no metropolitanes. Un dels temes que surten és com sovint un mateix acte fent exactament el mateix pot ser referent en un població de 10 o 20 mil habitants i passar desapercebut en una gran ciutat com Barcelona.

Dues setmanes a l'agenda

Ja són més de dues setmanes que l'independentisme revolucionari, que lamentava ser silenciat aquest 11 de setembre, s'ha situat al bell mig de l'agenda política catalana i fins i tot de l' espanyola. L'episodi de la crema de fotografies reials a Girona s'ha anat allargant i no es preveu que decaigui com a mínim fins al 12 d'octubre. Entretant, i degut a les accions de la fiscalia, l'EI s'ha sentit forta per intensificar la clàssica acció-repressió-reacció amb un gran èxit mediàtic per la seva part. A més imputats, més cremes públiques i així anar alimentant l'espiral. Avui mateix vàries universitats han estat escenari d'actes concorreguts organitzats pel SEPC.

Aquesta estratègia només té èxit quan una part important de la societat veu desproporcionada les actuacions (repressió, segons el llenguatge militant) contra els que han comès les accions en qüestió. En altres ocasions les accions policials o judicials contra l'independentisme radical no despertaven habitualment la comprensió de sectors representatius de la societat. Però ara han estat moltes les veus públiques que tot i criticar la crema de símbols han reivindicat per davant de tot el dret de la llibertat d'expressió. Acabarà aquest espiral? Probablement el fiscal s'haurà de debatre entre ser coherent amb la seva actuació i seguir demanant compareixences o bé aturar-les per no provocar més actes de solidaritat amb els imputats.